Moció dels grups municipals de SGdP, PSC, PECP i ERC per adherir Palafrugell la xarxa «Ciutats que Caminen»

Amb la popularització del vehicle privat, vam començar a planificar i construir els pobles, les ciutats i el territori deixant molt enrere les persones, prioritzant aquests modes de transport, seguint el model americà i contraposat al model de ciutat mediterrània -compacta, diversa i multifuncional- que ens era propi.

Dissenyar les ciutats a escala humana, on es prioritzi l’accés i els desplaçaments a peu, té múltiples beneficis: recuperació de l’espai públic per a les persones, foment de la mobilitat activa, embelliment de l’espai urbà, reducció de la contaminació de l’aire i reducció dels sorolls derivats del trànsit. Si l’espai públic és atractiu, segur, amable, fet i pensat per les persones, aquestes en tornaran a ser les protagonistes.

El creixement urbà de Palafrugell al llarg dels segles ha estat molt acotat al nucli a l’interior de la muralla i a prop dels camins que menaven a les poblacions veïnes. No és fins al segle XX que experimenta un creixement més expansiu lligat al binomi economia i demografia. Tot i això, el nucli de Palafrugell manté actualment una configuració radial que facilita, en un temps inferior a 15 minuts, arribar a peu a gairebé a qualsevol barri. A més, actualment i des de fa pocs anys, la majoria de nuclis del municipi s’han anat interconnectant per poder-ho fer activament amb les vies verdes.

Dins de la Vila i fora muralles, s’ha anat estenent les vies peatonalitzades: primer van ser els mateixos carrers de Dins la Vila, seguit de Plaça Nova i el carrer Estret; llavors, la pacificació de l’entorn de la muralla que va comportar la transformació del camp del Casal en aparcament i  la construcció de l’aparcament soterrat de Can Mario. Anys més tard, s’ha continuat apostant, tant a la Vila com als diferents nuclis -Llofriu i Santa Margarida i els passejos dels nuclis de costa-, de plataformes úniques que tenen l’objectiu que el vianant en sigui el protagonista, d’una forma segura, social, saludable i sostenible. L’espai públic, en aquests llocs, ha tornat a ser per a les persones.

L’ajuntament de Palafrugell forma part d’altres xarxes de ciutats com: el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines (CILMA), el Consorci de les Vies Verdes de Girona o, més recentment, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat; on hi trobem interessos similars de transformació de la realitat urbana i social de Palafrugell com els que es proposen des de la xarxa «Ciutats que Caminen». També, cal recordar que en el passat ple de gener, es va aprovar per unanimitat una moció presentada per ERC amb diversos punts d’acord que seran més fàcilment realitzables formant part de la xarxa «Ciutats que Caminen».

Amb aquests antecedents, creiem necessari fer una declaració d’intencions en ferm i que el municipi de Palafrugell s’integri a la xarxa «Ciutats que Caminen». No només per formar part de la xarxa per se sinó també per passar a l’acció amb passos ferms i decidits en fer de Palafrugell una ciutat més amable amb la gent que hi viu, hi treballa i la visita.

Amb els principis de la xarxa «Ciutats que Caminen», cerquem un municipi amb el següent decàleg: 

1.- Que les persones que van a peu tinguin la prioritat. Això comporta que les ciutats siguin planificades com a tal en aquest sentit, amb elevat protagonisme per al vianant.
2.- Que el dret a l’espai públic sigui per a les persones i que només hi circuli aquell trànsit necessari. Cal entendre l’espai públic com un lloc divers, ric i inclusiu.
3.- Que la planificació urbana futura sigui caminable en densitat, proximitat i diversitat. Cal promoure municipis amb una centralitat densa i compacte, apta per a caminar, per a fomentar l’activitat a tots els nivells.

4.- Que el disseny urbà estigui destinat al benestar de les persones, on tot l’espai públic sigui caminable. Així esdevé més segur i equitatiu.

5.- Que la seguretat vial estigui enfocada cap al dret del vianant, amb velocitats dels vehicles a motor limitada a 20 i a 30 km/h, sobretot en zones d’especial protecció per al vianant, que són de prioritat invertida o bé escolars.

6.- Que hi hagi una aliança sostenible entre els vehicles de mobilitat personal, transport públic i persones que caminen.

7.- Que hi hagi una visió global del municipi, essent no només un municipi caminable en els seus barris i nuclis sinó saludable, segur, social i sostenible. 

8.- Que se segueixi avançant fins a ser una ciutat inclusiva.

9.- Que, essent caminable, es recuperi també el carrer per part de la infància, que no dificultin el seu accés a les escoles o als espais de joc, que sigui democràtic.

10.- Que el medi ambient urbà sigui saludable, ja que influeix a la vida de les persones i alhora que es faci en espais nets, sociables i amb l’adequada presència de biodiversitat.

I més enllà d’aquests punts, tot el que, de forma efectiva i amb accions clares, pot contribuir la xarxa «Ciutats que caminen»: des del recolzament, suport i assessorament del seu equip tècnic, la formació tècnica complementària per al personal tècnic propi, tot passant per al recolzament en processos i campanyes informatives, fins a la col·laboració i participació en taules de mobilitat que serveixin per a compartir experiències en aquesta matèria. En definitiva, un canvi de paradigma que té com a finalitat posar les persones al centre de tot, fent-les les veritables protagonistes de l’espai públic.

És per tot això acabat d’exposar que volem portar el següent punt únic a aprovació:
1.  Iniciar els tràmits per adherir el municipi de Palafrugell a la xarxa «Ciutats que Caminen».